Avui ha sigut un dia extrany fills meus, m'he despertat contenta, cansada... si, però contenta per seguir endavant amb els meus projectes. He obert l'ordinador, he escrit al blog, he fet l'esmorzar i us he despertat. Tu Pol avui no has anat al cole i m'has estat fent companyia durant tot el dia... i l'he agraït moltissim... doncs, quan m'he sentat finalment a la taula per treballar en el curs del calendari, no feia més que sentir "ohh mama, quina xulada! " "ohh mama! ets un geni* !"
La felicitat m'omplia, tots i cadascun dels raconets del meu cor creatiu....
I no cregueu fills meus... scrapbookerament ha sigut un dia força productiu... i el meu (nostre) projecte emprenador, segueix endavant i per molts pals a les rodes que trobem, se que no ens podran parar!!! vosaltres i jo arribarem junts! I FINS AL FINAL!!
... el que passa que avui he rebut una d'aquelles notícies, rumors, paraules... que m'han fet mal... primer he sentit ràbia, però ja un cop tot s'ha calmat, he sentit una profunda pena... i ara, després d'haver meditat, em sento desilusionada.... ja en van dos!!!!! i cada cop em sento una mica més desfeta.. per que jo aquest món el tenía com alguna cosa bonica...
Això si fills meus.. no tingueu por que la mama no es rendeix... jo, amb la meva manera de ser (i de la manera de ser que vosaltres m'heu enocomenat) lluitaré. Jo faré que aquest món no es converteixi en una porquería, plena d'enganys, de favors malpagats, de "jo et dic que em diuen"... i xorrades varies...
Jo se que puc fer-ho, i enderrocar la mala maror que dos llocs han volgut transmètre'ns a la resta de futures MENTS CREATIVES...
I la vostra felicitat m'ajudará a seguir endavant. Ho se.
Per això, i molt més, ara acabo d'scrapejar una foto teva Pol, una que m'ha inspirat i m'ha fet somriure... .... que al cap i a la fi, es el que a molta gent d'aquest món hauría de fer més. oi?
MOLTES GRÀCIES FILLS. US ESTIMO
La mama
(traduccion en breve)
esa mami triste???????? ni en coña, eh? que me enfado!!!!!!un beso grande tontita
Posted by: monica | 10 March 2008 at 23:35
Bonica i dolça Mireia,
No et posis trista.
No val la pena.
Fer scrapbooking és embellir la vida, fer-la més bonica del que és, i compartir-la amb qui vol sentir.
No hi ha lloc ni pels sords ni els cegs.
Endavant.
Maica.
Posted by: Maica | 11 March 2008 at 16:06
Hey!!!!
Arriba esos ánimos!!! No sé q habrá pasado pero sea lo q sea, nada q no pueda ser paliado con esos niños y ese marido q tienes :-)
Te queremos!!!
Posted by: Mariangeles | 11 March 2008 at 17:56
Ánimos pequeña! Qué escrito tan bonito!!!
Posted by: Jacky | 11 March 2008 at 19:28
Ese animo arriba cielo, que tienes a un monton de gente que te quiere y te apoya.
Besos!!!
Posted by: paula | 11 March 2008 at 20:10
Quin text més bonic!
No acostumo a deixar-te comentaris, però passo per aquí de tant en tant, i m'he sentit una mica identificada en què en el món de l'scrapbook a Espanya, hi ha massa mala maror... Esperem que canvïi de mica en mica, però no ens desanimem!
Espero que el teu projecte tiri endavant!!! Ja ens explicaràs...
Posted by: Àurea | 12 March 2008 at 20:33
Arribaaa¡¡¡ animo que tod@s las que te queremos te enviamos nuestra energia positiva y no puede fallar, besos guapisima.
Posted by: Monika | 13 March 2008 at 15:33
He estat navegant pel teu blog i m'he trobat aquestes reflexions d'un dia trist fa dos mesos. Només dir-te que la constància i la valentia te el seu premi iara, dos mesos més tard, ja comences a tenir les teves recompenses. Animus i endevant!!!
Posted by: Aniuska | 13 May 2008 at 11:56